Hi ha dos tipus de fills de puta en aquest món: els que les seves mares es prostitueixen i els que a més d’això fan malabars.
Sí amics, n’estic fins als collons dels autoproclamats artistes circenses. I és que a mi la combinació d’artista i circ se m’indigesta més que un cubata de coca-cola amb bailey’s. A veure, fer l’imbècil amb quatre bitlles no et converteix en artista. Posar-te un nas vermell i tirar-te pastissos a la teva puta cara tampoc et converteix en artista. I fer-ho al Tercer Món no et converteix en bona persona. Perquè els negritos no tenen televisió i viuen en la ignorància humorística. Així que els Pallassos sense fronteres no fan més que aprofitar-se de l’ofuscació tercermundista per alimentar els seus egos i vendre-nos-ho com una croada de la risa.
De fet, cada cop que un pallasso sense fronteres mor acribillat al nen Jesús que tinc al menjador se li dibuixa un somriure a la cara.
Hauríeu de saber que un mico ben entrenat pot fer totes les coses de les que es vanaglorien els artistes circenses. I sense cap tipus de problema! En canvi, ells es passen hores i hores entrenant i al final només fan que perpetrar un entreteniment només apte per a mongòlics i paletos. I a més els fills de puta tenen els sants collons de reclamar subvencions quan tots sabem que hi ha científics que investiguen la cura del sida i per falta de recursos han de fer servir els gots de la nocilla com a tubs d’assaig.
Pallassos drogoaddictes, malabaristes punkis afins al piesnegrismo, animals afamats, bartsimpsons i telettubies de cartó pedra, violència de gènere, analfabetisme infantil i endogàmia. Això és el circ actual. I ja poden dir el que vulguin Picasso, Charly Rivel o el Circ du Soleil que no canviaré el meu parer. El circ és merda i el circ actual és merda amb pretensions. “Oh, i què passa amb Tortell Poltrona?” em preguntareu. Doncs Tortell Poltrona els meus collons, us dic.
Sí amics, n’estic fins als collons dels autoproclamats artistes circenses. I és que a mi la combinació d’artista i circ se m’indigesta més que un cubata de coca-cola amb bailey’s. A veure, fer l’imbècil amb quatre bitlles no et converteix en artista. Posar-te un nas vermell i tirar-te pastissos a la teva puta cara tampoc et converteix en artista. I fer-ho al Tercer Món no et converteix en bona persona. Perquè els negritos no tenen televisió i viuen en la ignorància humorística. Així que els Pallassos sense fronteres no fan més que aprofitar-se de l’ofuscació tercermundista per alimentar els seus egos i vendre-nos-ho com una croada de la risa.
De fet, cada cop que un pallasso sense fronteres mor acribillat al nen Jesús que tinc al menjador se li dibuixa un somriure a la cara.
Hauríeu de saber que un mico ben entrenat pot fer totes les coses de les que es vanaglorien els artistes circenses. I sense cap tipus de problema! En canvi, ells es passen hores i hores entrenant i al final només fan que perpetrar un entreteniment només apte per a mongòlics i paletos. I a més els fills de puta tenen els sants collons de reclamar subvencions quan tots sabem que hi ha científics que investiguen la cura del sida i per falta de recursos han de fer servir els gots de la nocilla com a tubs d’assaig.
Pallassos drogoaddictes, malabaristes punkis afins al piesnegrismo, animals afamats, bartsimpsons i telettubies de cartó pedra, violència de gènere, analfabetisme infantil i endogàmia. Això és el circ actual. I ja poden dir el que vulguin Picasso, Charly Rivel o el Circ du Soleil que no canviaré el meu parer. El circ és merda i el circ actual és merda amb pretensions. “Oh, i què passa amb Tortell Poltrona?” em preguntareu. Doncs Tortell Poltrona els meus collons, us dic.
