Els lectors d’aquest blog ja sabeu que les tardes dels dimarts assistia a un curs soporífer i molt poc instructiu impartit per un imbècil molt i molt motivat. Bé, doncs el passat dimarts 13 de gener vaig acabar-lo i, com que sóc un farsant, inclòs vaig aplaudir al professor. No obstant això, l’imbècil va acomiadar-nos tot proposant un exercici que de tan subnormal que em vaig sentir realitzant-lo se m’han oblidat les taules de multiplicar.
La cosa anava així. El molt deficient plantejava un dilema i si hi estàvem d’acord havíem de desplaçar-nos cap a un costat de l’aula, mentre que si no hi combregàvem ens havíem de desplaçar cap a l’altre cantó. Total, que la nostra posició física evidenciava o bé un sí o bé un no o bé tota la gamma de matisos que disten entre aquests dos pols. Les preguntes van ser les següents.
1. Creieu que la tradició dels Reis d’Orient s’hauria de conservar?
En aquest post vaig parlar d’un punki molt lleig i molt hortera. Doncs bé, aquell dia va venir a classe amb la mateixa indumentària que el dia anterior (sospito que no té res més per vestir) coronada amb un mocador palestí. Òbviament, com que és molt punki va ser l’únic que va oposar-se a la perpetuació de la molt nostrada tradició dels Reis d’Orient. Quan el professor li va demanar que argumentés la seva postura obrí la boca i amb un català paupèrrim emmascarat per una dicció gangosa va dir:
“Pues io crec que los reis magos son un invent consumista dal corte inglés”
Mira fill de la grandíssima puta, podria riure’m de tu només pel fet que la teva sentència sembla una puta broqueta de tòpics. Però no, no ho faré. Quin problema tens, imbècil? Els teus pares et tocaven de petit? Et va traumatitzar assentar-se a les faldes del carter reial i notar com el seu ceptre et pressionava les teves natges pelades? Segur que ets un ressentit, a que sí? Segur que ets un ressentit i converteixes el teu ressentiment en un codi moral universal. Punki fill de puta, no saps que així es va formar el codi moral judeocristià? Ets un jueu? Potser ets un jueu. A que et mola bombardejar la població civil palestina? A que te la posa dura? Doncs treu-te el puto mocador palestí, fill de la gran puta.
2. Us sembla bé que un artista lligui un gos i el deixi morir de fam?
En aquesta ocasió va ser un advocat de 50 anys molt i molt pesat el que va decidir donar la nota i defensar al sàdic aquest que va matar al gos. El seu argument de xalat mental era que l’artista volia conscienciar-nos de la insensibilització de la societat occidental enfront el dolor dels animals.
Mira, advocat de satanàs, sé que no llegiràs això però llavors m’hagués agradat desfigurar-te la cara amb un encenedor rovellat. Això que va fer el fill de puta del Guillermo Vargas no és art. Francis Bacon és art. Johnny Cash és art. Probablement una mamada de l’Angelina Jolie també sigui art. Però matar un gos no és art, és pur entreteniment per estetes decadents.
No és que estigui en contra de la violència en l’art. De fet, sóc molt partidari de la violència tant dins com fora de l’art. El que no em sembla bé es que es matin unes criatures tan meravelloses com els gossos. Perquè jo crec que si nostre senyor existeix probablement sigui un gos. Els gossos ens vigilen, cuiden de nosaltres, son els autèntics messies. Nosaltres som una espècie tacada, portem el pecat dins de forma congènita. Així que posats a matar doncs matem persones. Matem a la Julia Otero. Matem a Roger Pera. Matem a Miki Nadal, que és molt fastigós i molt pesat. No serà art, però ens ho passarem molt bé i serem una espècie millor. Amén.
1. Creieu que la tradició dels Reis d’Orient s’hauria de conservar?
En aquest post vaig parlar d’un punki molt lleig i molt hortera. Doncs bé, aquell dia va venir a classe amb la mateixa indumentària que el dia anterior (sospito que no té res més per vestir) coronada amb un mocador palestí. Òbviament, com que és molt punki va ser l’únic que va oposar-se a la perpetuació de la molt nostrada tradició dels Reis d’Orient. Quan el professor li va demanar que argumentés la seva postura obrí la boca i amb un català paupèrrim emmascarat per una dicció gangosa va dir:
“Pues io crec que los reis magos son un invent consumista dal corte inglés”
Mira fill de la grandíssima puta, podria riure’m de tu només pel fet que la teva sentència sembla una puta broqueta de tòpics. Però no, no ho faré. Quin problema tens, imbècil? Els teus pares et tocaven de petit? Et va traumatitzar assentar-se a les faldes del carter reial i notar com el seu ceptre et pressionava les teves natges pelades? Segur que ets un ressentit, a que sí? Segur que ets un ressentit i converteixes el teu ressentiment en un codi moral universal. Punki fill de puta, no saps que així es va formar el codi moral judeocristià? Ets un jueu? Potser ets un jueu. A que et mola bombardejar la població civil palestina? A que te la posa dura? Doncs treu-te el puto mocador palestí, fill de la gran puta.
2. Us sembla bé que un artista lligui un gos i el deixi morir de fam?
En aquesta ocasió va ser un advocat de 50 anys molt i molt pesat el que va decidir donar la nota i defensar al sàdic aquest que va matar al gos. El seu argument de xalat mental era que l’artista volia conscienciar-nos de la insensibilització de la societat occidental enfront el dolor dels animals.
Mira, advocat de satanàs, sé que no llegiràs això però llavors m’hagués agradat desfigurar-te la cara amb un encenedor rovellat. Això que va fer el fill de puta del Guillermo Vargas no és art. Francis Bacon és art. Johnny Cash és art. Probablement una mamada de l’Angelina Jolie també sigui art. Però matar un gos no és art, és pur entreteniment per estetes decadents.
No és que estigui en contra de la violència en l’art. De fet, sóc molt partidari de la violència tant dins com fora de l’art. El que no em sembla bé es que es matin unes criatures tan meravelloses com els gossos. Perquè jo crec que si nostre senyor existeix probablement sigui un gos. Els gossos ens vigilen, cuiden de nosaltres, son els autèntics messies. Nosaltres som una espècie tacada, portem el pecat dins de forma congènita. Així que posats a matar doncs matem persones. Matem a la Julia Otero. Matem a Roger Pera. Matem a Miki Nadal, que és molt fastigós i molt pesat. No serà art, però ens ho passarem molt bé i serem una espècie millor. Amén.
