Al llarg de la meva vida he intentat combinar dues fonts d'ingressos: els meus pares i l'Estat. Hi ha moments en que he contemplat horroritzat com les circumstàncies m'obligaven a treballar. Lamentablement, aquesta situació s'ha repetit de forma inopinada al llarg de la meva vida. Així doncs, he tingut molts treballs esporàdics. He currat a una llibreria. He passat contractes a un ordinador. He servit a un restaurant de pijos i gent del PP. He treballat a una central nuclear. He grapat flotadors per la divisió canària de l'exèrcit espanyol i fins i tot, una vegada, vaig empaquetar barretes de cranc.
Us diré una cosa sobre les barretes de cranc. Foten fàstic. I us diré una altra cosa. Qualsevol cosa que els hi fagis només pot millorar la seva aparença. Tu tralles damunt d'un plat de barretes de cranc i et semblaran més apetitoses. És una paradoxa, però Nostre Senyor és així de malparit.
Tornem al tema. Una vegada, farà cosa de tres anys, vaig treballar de segurata a la fira de moda Bread & Butter. Vaig anar-hi amb unes amigues de la uni, i mireu si anaven faltats a la fira que a elles també van posar-les a currar de segurates. M'agradaria poder dir que vam anar-hi per fer unes rises però la realitat és molt més crua: necessitàvem pasta. No per menjar sinó per fer el merda. I aquesta és la part trista del cas.
Abans de treballar-hi no coneixia aquesta fira, i la primera cosa que vaig pensar va ser : "Mira aquests mariques lo refinats que són per depén quines coses i per fotre lo nom a una fira trien una imatge tan descaradament fil·logai". Pa i mantega, amics. Si vau progressar adequadament durant la EGB no cal que us digui res més. Polla i vaselina. No, de vores, crec que ja m'enteneu prou bé. Polla i vaselina. Crec que ja sou prou intel·ligents. Polla i vaselina.
La meva feina a la Bread & Butter era molt absurda: havia de vigilar els verdaders segurates. Pel que es veu, l'any passat el cos de segurates havia pillat la gran taja amb la birra que hi havia als stands i desprès s'havia dedicat a fer curses amb bicicletes pel recinte. Així doncs, havia de vigilar que això no passés. I per augmentar encara més la paranoia, vigilant-nos a tots hi havia uns alemanys amb cassaques negres que es passejaven per la fira i que aviat van rebre l'originalíssim malnom de Les SS. Ja va sortir el típic fill de puta dient que si allò semblava un relat de Kafka o el panòptic de Bentham. Jo vaig pensar que senzillament eren autèntics subnormals.
Així, la primera cosa que vaig fer durant la nit va ser guanyar-me la complicitat del segurata al que vigilava, un quillet de Sant Andreu. Vaig notificar-li el verdader propòsit del meu treball i vam decidir buscar les birres dels stands que vigilàvem. I mireu si Nostre Senyor és magnànim que va recompensar-nos amb un surtidor de cervesa i una ingent quantitat de paquets de Crackers.
A vegades estava al recinte quan encara hi havia gent passejant-se per la Bread & Butter. I quan dic gent vull dir mariques i lagartes. M'havien dit que si et guanyaves la complicitat del responsable del teu stand ell et regalava roba l'últim dia. Val a dir que jo no porto roba de marica, però te la pots vendre a un preu alt per l'ebay. No obstant això, l'últim dia l'únic que vaig aconseguir va ser un moltes gràcies, un amago de pico i una invitació a una festa durant el transcurs de la qual hauria estat repetidament enculat. Vaig dir que no.
Aquesta situació va enfurir-me, així que quan vaig saber que podiem fer doble ronda aquella nit vaig acceptar quedar-me. La primera cosa que vaig fer va ser abandonar el meu lloc de treball i dedicar-me a robar tot allò que vaig poder. Vaig mangar un jersei, un bolso i paquets de Crackers fins morir. Els fills de puta de Levi's havien decorat el seu stand amb parafernàlia rockera. Doncs els hi vaig robar un llibre de partitures del Neil Young. Tot i això, continuava sentint-me estafat. Però aquella nit vaig aprendre una lliçó molt valuosa, i és que els mariques tenen moltes formes de donar-te pel cul. Aneu amb compte.
Tornem al tema. Una vegada, farà cosa de tres anys, vaig treballar de segurata a la fira de moda Bread & Butter. Vaig anar-hi amb unes amigues de la uni, i mireu si anaven faltats a la fira que a elles també van posar-les a currar de segurates. M'agradaria poder dir que vam anar-hi per fer unes rises però la realitat és molt més crua: necessitàvem pasta. No per menjar sinó per fer el merda. I aquesta és la part trista del cas.
Abans de treballar-hi no coneixia aquesta fira, i la primera cosa que vaig pensar va ser : "Mira aquests mariques lo refinats que són per depén quines coses i per fotre lo nom a una fira trien una imatge tan descaradament fil·logai". Pa i mantega, amics. Si vau progressar adequadament durant la EGB no cal que us digui res més. Polla i vaselina. No, de vores, crec que ja m'enteneu prou bé. Polla i vaselina. Crec que ja sou prou intel·ligents. Polla i vaselina.
La meva feina a la Bread & Butter era molt absurda: havia de vigilar els verdaders segurates. Pel que es veu, l'any passat el cos de segurates havia pillat la gran taja amb la birra que hi havia als stands i desprès s'havia dedicat a fer curses amb bicicletes pel recinte. Així doncs, havia de vigilar que això no passés. I per augmentar encara més la paranoia, vigilant-nos a tots hi havia uns alemanys amb cassaques negres que es passejaven per la fira i que aviat van rebre l'originalíssim malnom de Les SS. Ja va sortir el típic fill de puta dient que si allò semblava un relat de Kafka o el panòptic de Bentham. Jo vaig pensar que senzillament eren autèntics subnormals.
Així, la primera cosa que vaig fer durant la nit va ser guanyar-me la complicitat del segurata al que vigilava, un quillet de Sant Andreu. Vaig notificar-li el verdader propòsit del meu treball i vam decidir buscar les birres dels stands que vigilàvem. I mireu si Nostre Senyor és magnànim que va recompensar-nos amb un surtidor de cervesa i una ingent quantitat de paquets de Crackers.
A vegades estava al recinte quan encara hi havia gent passejant-se per la Bread & Butter. I quan dic gent vull dir mariques i lagartes. M'havien dit que si et guanyaves la complicitat del responsable del teu stand ell et regalava roba l'últim dia. Val a dir que jo no porto roba de marica, però te la pots vendre a un preu alt per l'ebay. No obstant això, l'últim dia l'únic que vaig aconseguir va ser un moltes gràcies, un amago de pico i una invitació a una festa durant el transcurs de la qual hauria estat repetidament enculat. Vaig dir que no.
Aquesta situació va enfurir-me, així que quan vaig saber que podiem fer doble ronda aquella nit vaig acceptar quedar-me. La primera cosa que vaig fer va ser abandonar el meu lloc de treball i dedicar-me a robar tot allò que vaig poder. Vaig mangar un jersei, un bolso i paquets de Crackers fins morir. Els fills de puta de Levi's havien decorat el seu stand amb parafernàlia rockera. Doncs els hi vaig robar un llibre de partitures del Neil Young. Tot i això, continuava sentint-me estafat. Però aquella nit vaig aprendre una lliçó molt valuosa, i és que els mariques tenen moltes formes de donar-te pel cul. Aneu amb compte.
