Jo només sé que l'apocalipsis està a prop

Avui arribem al post numero 100. No ho considero un mèrit meu sinó un regal de la Divina Providència: tal i com estan les coses no m'hagués estranyat que l'aventura aquesta s'hagués clausurat al segon dia. I és que el món està boig, completament desquiciat. Una locomotora plena de nitroglicerina circulant fòra dels raïls i conduïda per la Julia Valdecasas (que està morta: aquí teniu el punchline). Els aconteixements del 17 de març tan sols foren una advertència, una petita guspira que ilumina l'abisme. Però és que al llarg d'aquesta setmana he escoltat un conjunt de frases reals que només fan que evidenciar l'implacable avanç de l'entropia. Els Caos pica a la nostra porta, però no us preocupeu si no porteu les sabates enllustrades.

- Jo mai mai m'he posat el dit al cul i me l'he olorat.

- La tia aquella de Sunset Boulevard, Gloria Gaynor.

- A mi lo que gustag de mujegues españoles es que decig "fóllame fóllame" cuando tu las follas.

- Amb un milió d'euros em compraria un espectòmetre de masses.

- Un dia que estava apurat vaig liar un porro amb el ticket del Caprabo.

- Jo a la enana de Gran Hermano no me la follava, però a una altra enana...

- Doncs estava pensant en regalar-li un pot amb sang.

- Doctor Mateo.

Ara a resar una oració per tal que Déu eviti que les persones del meu entorn que han proferit aquestes sentències entrin al blog i acabi la meva vida abans que el món. Amen.