Ahir a molta gent li va brotar inesperadament un sentiment nacionalista abrandat, hedonista i curcumstancial. Les masses enfervorides declaraven amb orgull pertànyer a Catalunya per una raó prou comprensible: aquí ahir era festa. Dilluns de Pasqua, per aquells que van passar la ressaca fins les 6 de la tarda. Bé, és sorprenent el poc que necessita la gent per abraçar i oblidar idealismes pels quals hi ha persones que es passen tota la vida barruntant i deliberant. En aquesta mateixa línia, m'estava preguntant: com encaixa la figura de Marc Sabatés dins la mitologia del nacionalisme català? Element dissuassori o simpatitzant? Deixaré oberta la qüestió.
