Jo només segueixo la regla 34

Avui en dia ningú s'estranya si en una conversa d'alt voltatge intel·lectual, desprès dels vins i d'haver rajat de Paul Auster, algú es posa a parlar del Marquès de Sade o de Saló o els 120 dies de Sodoma. Fa com d'esteta decadent, no? Dóna així com un aire afrancesat molt suggerent.

Gilipollades. Temes de conversa per a pirates pseudointel·lectuals que fan bandera de la transgressió de fot un segle. I ben mastegadeta, que les rosten fan mal a la gola. Per sort, encara tenim Efukt. El refugi per aquella perduta gente sense perdó que se la toca pensant en Jesucrist a la creu. El Sancta sanctorum dels plaers prohibits contemporanis. Va, entreu-hi sense pensar-vos-ho massa, que demà potser s'han convertit en uns velvetundergrounds qualsevols i en podeu veure documentals al Verdi. Sigueu part de la història amb JNFP i aquest top 10 sense ordre ni concert. Lasciate ogni speranza, voi ch'entrate.

10. Quan les llums s'apaguen a Disneyland
En un futur (massa) proper, solícits androides sexuals faran realitat les nostres fantasies més animades.

9. Sexe anal per a no analistes i no sexuals
És com la versió invertida de Videodrome.

8. El bàsquet és una merda
La prova definitiva.

7. L'alternativa a les Fonts de Montjuïch
Més barat, més exclusiu i més pertorbador, a la vegada que fascinant.

6. L'home ideal
Segur que aquest no pensa amb la polla.

5. Jurassic Prank
El projecte fallit de Pixar.

4. The Age of Aquarious
Tenir un aquari en un pis de protecció oficial està a l'abast de tothom.

3. Mi casa, teléfono
Sexe terrestre, diversió marciana.

2. One man, one WTF
Bigger, stronger, deeper.

1. A pagar s'ha dit
Tenen preu totes aquestes delicatessen? Alguns gilipolles pensen que sí.

Jo només amplio el diccionari estúpid

Ara que el Racó del Calçasses passa per una pròspera etapa franquista, un servidor es pren la llibertat de ressucitar el Diccionari estúpid. Per segona vegada. Era necessari? Potser no. Però jo no ho he escollit. Perquè el Diccionari estúpid és infecciós i destaca per la capacitat d'anul·lar la voluntat del malalt. Com el virus zombie, i també el PSC.

Rothko Siffredi: pintor abstracte amb un pinzell descomunal.

Richard Nikon: ultraconservador fotogènic.

Moritz Izaguirre: la cervesa dels maricons.

Kremlin Tarantino: director cinematogràfic comunista, autor de Marx Fiction, Inglorious yankees i Kill Bakunin vol. 1 i 2.

Tau Pay Pal: conegut hacker que buidà el compte bancari electrònic de Son Gohan.

Fnach (cerdos & gafapastas): pel·lícula de Guy Ritchie en la que un grapat d'intel·lectuals es barallen per una edició original de les Histoire(s) du cinéma de Godard.

Rocky & Bullímic: parella de dibuixos animats que fomenten la bulímia i la anorèxia.

V de Vicenteta: film que narra la rebel·lió dels transvestits valencians.

Ken Fote't: senyor que escriu best-sellers històrics de mig milió de pàgines, només per fotre.

Dani Wiiza: futbolista patrocinat per Nintendo.

Routter Everett: connector de xarxa que dóna pel cul.

i-wok: habitant de la lluna d'Endor que reprodueix mp3 mitjançant l'itunes.



Geli the Paperboy Reed: consellera que curarà a tot el país mitjançant la recepta del doctor James Brown.

Sarah Jessica Jarque: actriu de la sèrie televisiva Sexo en Cornellà (abans Sexo en Sarrià). El seu show està a punt de caure del prime time.

Berto Roncero: humorista madridista.

Carreful: súpermercat de la droga.

James Boobs: actor porno, protagonista de Videocock, Shake i Las vírgenes sin sida.

Jo només estic fascinat per la publicitat d'Internet

Oportunitat d'or. Aquesta reina fa pinta de menjar perdius als final del conte.

Jo només sé que els camins del Senyor són inescrutables

Nostre Senyor no és tonto o, al menys, no és tan tonto com ens pensem. Ell té un pla per tot, com demostra el fet que al llarg de la història ha premiat als midgets amb tot tipus d'ocupacions que, inequívocament, desenvolupem molt millor que nosaltres, els seus cosins grans. Ara em venen al cap la professió de bufó de la cort, de figurant al Senyor dels Anells, d'actor porno a la versió X de la Blancaneus, de guitarrista de blues, de mini-yo, d'escuraxemeneies, de jugador de pòquer, de friki televisiu, de protagonista de Vanilla Sky. Però mai, sota cap concepte, s'ha vist un midget ensenyant les mamelles. I dic jo: si la humanitat, en milers d'anys d'història, no ha presenciat encara un acte com aquest, alguna raó hi haurà.
Si mai havieu desitjat convèncer a la gent que us compreu la Interviú pels articles polítics i no per les marranades aquesta és la vostra oportunitat. I per acabar, un embarbussament: premi al primer pinxo que es faci una palla.

PS: no existeix tal premi.

Jo només xarrupo si vessa

L'altre dia donavem consells als cineastes catalans. Ciència ficció i terror, nanos! Quin gran consell. Però avui ens allunyarem d'aquests territoris per apropar-nos al porno autòcton. Sí, ja sé que en Conrad Son ja s'hi dedica fa temps, però els seus resultats són una mica desiguals. El que volem nosaltres és educar una societat sana i sexualment desinhibida. Si els nens fossin adoctrinats sexualment a les escoles ja veurieu com augmentaria el renidament i disminuïria l'absentisme. Per tant, endavant amb l'adaptació porno i cinematogràfica del clàssic El zoo d'en Pitus, escrit pel difunt Sebastià Sorribes.


SINOPSIS: La Putis és una noia colpida per una greu malaltia. El seu pas a l'altre barri és imminent, així que el seu veinat decideix superar les antigues disputes per reunir una colla d'animals i... que no, que és broma, la peli només va d'una noia que té sexe amb animals. Què cony volíeu, si és porno.