Avui porto una notícia bona i una de dolenta. La bona és que ja teniu una nova ració de manà per saciar la vostra fam de còpula sense protecció. Pels que vau anar més justets a la EGB deixeu-me puntualitzar que estic parlant d'aquest nou post. Per contrari, demà descansaré ja que excerciré d'esclau voluntari de les 7.15 a les 23.00, cosa la qual em fa una il·lusió bàrbara (alerta:ironia) i ja friso per haver de llevar-me a les 6.30 (alerta:ironia) amb aquella alegria que atorga la perspectiva d'una relaxada jornada laboral de 16 hores (alerta:ironia).
No sé si mai algú de vosaltres ha treballat mai venent llibres durant el Sant Jordi. Espero i desitjo que no. Quan la primera choni ve a comprar un llibre sobre cultiu de marihuana per la seva parella fa gràcia, però no en fa tanta les 200 vegades següents. Una persona normal no posa un puto peu a una llibreria durant la resta de l'any, però Sant Jordi és tradició. Alerta, tradició! I mira que a la gent tant se li'n fot cel·lebrar el Halloween menjant boniatos, fer les 12 campanades de cap d'any amb cacahuets o calades de porro i menjar un kebab el dia de Nadal. Però Sant Jordi és intocable. Et veus obligat a trobar llibres per gent que et pregunta "que em recomanes per algú que no li agrada llegir?" o "quin llibre puc comprar per algú que no sap llegir?" o "quin llibre m'aconselles regalar a algú que no sap què és un llibre?". En moments com aquests desitjaries tenir a mà la súper-titola de l'increible Hulk i esfonsar-li les costelles a tot ésser vivent colpejant-li amb un gland verd, enorme i radiactiu. Però jo tinc una estratègia vagament zen per superar aquestes situacións de crisi: m'invento llibres. Són títols inversemblants i estúpids que només podrien enganyar a un autèntic subnormal. Per sort sempre et contesten que no és precisament el que estan buscant però tu ja has exercit la teva petita quota de justícia poètica. D'entre els llibres que m'he inventat al llarg de la vida, aquí us adjunto els que més èxit han tingut.
Veinte poemas de amor y un fist-fucking, de Pablo Neruda. Revisió del cèlebre poemari de Neruda en que el propi autor reescriu els poemes posant l'accent en les seves fílies sexuals més sòrdides.
Hermenèutica crítica postderridiana del fenomen de la cultura del politono, per Hans Insbrück. Mai m'he vist obligat a explicar de que va perquè ningú ha pogut arribar fins al final del títol. Afortunadament.
Haiku, per Federico Jiménez-Losantos. El popular locutor abandona el seu to irat habitual i empaqueta les seves crítiques en fràgils haikús japonesos. Mao cinco estrellas, licor de juventud/¡cuanto bien me hicieron los vinos de Aznar!/ tomados sin mesura y conduciendo por la derecha.
111 maneras de saber si soy del PSOE o del PP, pel Profesor Maluco. Cent onze tests fruit del treball conjunt entre un prestigiós centre d'estudis polítics madrileny i un centre de recerca psicològica de Connecticut. Quin és el teu animal de companyia ideal? A) una gavina B) no m'agraden els animals, sóc més d'agafar roses amb el puny C) un gaspar llamazarus comunis, d'aquells en perill d'extinció.
Ah, disculpeu, que ara ve la mala notícia. Doncs nanos, que sapigueu que els dos últims llibres no són un deliri, sinó que són novetats que es presentaran en el marc de la propera Feria del Libro de Madrid. Losantos poeta? Un tal Profesor Maluco escriu un llibre? Si mires la raja de la Elsa Pataki ets del PP i no un simple vedell hormonat? Veure per creure. Sort que d'aquí tres anys arriba l'apocalipsi maia i acabarà amb tanta tonteria.
No sé si mai algú de vosaltres ha treballat mai venent llibres durant el Sant Jordi. Espero i desitjo que no. Quan la primera choni ve a comprar un llibre sobre cultiu de marihuana per la seva parella fa gràcia, però no en fa tanta les 200 vegades següents. Una persona normal no posa un puto peu a una llibreria durant la resta de l'any, però Sant Jordi és tradició. Alerta, tradició! I mira que a la gent tant se li'n fot cel·lebrar el Halloween menjant boniatos, fer les 12 campanades de cap d'any amb cacahuets o calades de porro i menjar un kebab el dia de Nadal. Però Sant Jordi és intocable. Et veus obligat a trobar llibres per gent que et pregunta "que em recomanes per algú que no li agrada llegir?" o "quin llibre puc comprar per algú que no sap llegir?" o "quin llibre m'aconselles regalar a algú que no sap què és un llibre?". En moments com aquests desitjaries tenir a mà la súper-titola de l'increible Hulk i esfonsar-li les costelles a tot ésser vivent colpejant-li amb un gland verd, enorme i radiactiu. Però jo tinc una estratègia vagament zen per superar aquestes situacións de crisi: m'invento llibres. Són títols inversemblants i estúpids que només podrien enganyar a un autèntic subnormal. Per sort sempre et contesten que no és precisament el que estan buscant però tu ja has exercit la teva petita quota de justícia poètica. D'entre els llibres que m'he inventat al llarg de la vida, aquí us adjunto els que més èxit han tingut.
Veinte poemas de amor y un fist-fucking, de Pablo Neruda. Revisió del cèlebre poemari de Neruda en que el propi autor reescriu els poemes posant l'accent en les seves fílies sexuals més sòrdides.
Hermenèutica crítica postderridiana del fenomen de la cultura del politono, per Hans Insbrück. Mai m'he vist obligat a explicar de que va perquè ningú ha pogut arribar fins al final del títol. Afortunadament.
Haiku, per Federico Jiménez-Losantos. El popular locutor abandona el seu to irat habitual i empaqueta les seves crítiques en fràgils haikús japonesos. Mao cinco estrellas, licor de juventud/¡cuanto bien me hicieron los vinos de Aznar!/ tomados sin mesura y conduciendo por la derecha.
111 maneras de saber si soy del PSOE o del PP, pel Profesor Maluco. Cent onze tests fruit del treball conjunt entre un prestigiós centre d'estudis polítics madrileny i un centre de recerca psicològica de Connecticut. Quin és el teu animal de companyia ideal? A) una gavina B) no m'agraden els animals, sóc més d'agafar roses amb el puny C) un gaspar llamazarus comunis, d'aquells en perill d'extinció.
Ah, disculpeu, que ara ve la mala notícia. Doncs nanos, que sapigueu que els dos últims llibres no són un deliri, sinó que són novetats que es presentaran en el marc de la propera Feria del Libro de Madrid. Losantos poeta? Un tal Profesor Maluco escriu un llibre? Si mires la raja de la Elsa Pataki ets del PP i no un simple vedell hormonat? Veure per creure. Sort que d'aquí tres anys arriba l'apocalipsi maia i acabarà amb tanta tonteria.
