dimarts, 21 d’abril de 2009

Jo només follo si trec a passejar el gos


Michel Houellebecq té una novel•la força bona que porta per títol Ampliació del camp de batalla. Allí defensa que en la societat contemporània el sexe és un mercat que es regeix per les mateixes normes i excessos que l’econòmic. Houellebecq creu que el sexe és un dret de tot ésser humà però degut a una concatenació de factors socials i culturals hi ha individus que en gaudeixen profusament mentre que d’altres estan condemnats a cascar-se-la en la soledat. Són els gordos, els pagafantes, els granjers, Miquel Iceta. En realitat són diversos col•lectius units tan sols per la manca de sexe.
En vistes d’aquesta desoladora perspectiva molta gent ha decidit precisament ampliar el camp de batalla sexual. Ara ja no es tiren els trastos a la discoteca sinó també al súper, a la cua de l’atur, a l’ascensor, al Xiqui Park o als fòrums sobre les campanyes militars d’Otto von Bismarck. Els temps absurds requereixen pràctiques absurdes.
Però la gent va tan desesperada per treure a passejar el ninot que inclòs hi ha qui contempla les sortides amb el gos com una oportunitat inexcusable per pillar catxo. Si hi ha algun lector o lectora que acostuma a treure el gosset a passejar amb perspectives de follar aquí us adjunto uns quants models de conversa per coronar amb èxit la vostra empresa.

Ui, de quina raça és?
T’ho dic si em menges la polla.

Creixen molt els d’aquesta raça?
Sí, com la meva polla quan me la menges.

Quin gosset més entremaliat, està molt content!
Perquè sap que em menjaràs la polla.

Ai que bonic, com es diu?
Menja’m la polla.

Quants anys té?
22 centímetres.

Sé que aquesta conversa és només apta per mascles homo i heterosexuals, així que si sou una femella o alguna aberració queer que ha potinejat amb el seu cos tan sols heu de canviar la paraula polla per cony. Que Déu estigui amb vosaltres.

PD: ja sento les veus als comentaris. "Senyor Valero, un post sobre gossos? Que no sap que donaven Casal Rock, anit?". I tant que sí, estimats fills de puta. Ho vaig mirar i encara em va donar temps de descobrir, gràcies a l'Entrelínies, que la filla del Xavier Sala i Martí es diu XVII Úrsula, com si fos una cafetera o un vulgar robot de l'Asimov. Però de tot això en parlarem un altre dia.