dimarts, 28 d’abril de 2009

Jo només sóc un vell rocker


Una de les primeres coses que t’ensenyen quan aprens a fer guions à la TV3 és que has de ser políticament correcte. A la corpo no li mola que els negres siguin violadors, els moros delinqüents i els sociates deficients. Per aquests papers sempre és millor posar un xarnego. Has de ser molt curós amb el teu verí perquè cap col•lectiu s’hauria de sentir ofès amb les teves bromes.
Com que estàs lligat de mans i peus t’has de convertir en un puto Houdini del guió. Un exemple: pots escriure un guió on tots els personatges sospiten que un moro ha robat els calés del súper. Però al final tots s'han d'adonar que el moro és un nenjesús amb bigoti i cabell escarolat. Tot havia estat un error. Epifania final. Que dolents i que malpensats que som els occidentals. Per exculpar-se, els protas i el moro surten a caçar xarnegos, que ens roben les pensions i es follen a les nostres filles.
Tema Casal Rock. Algú es creu que el puto programa va sobre les segones oportunitats o sobre recuperar la joventut des de la senectut? Sí? De debò? Què sou, estudiants de mòduls? Baixeu de la figuera, fills de puta. Jo al programa només hi veig iaios movent l’esqueleto al ritme de l’artritis, iaios parlant com subnormals i iaios fent uns acudits porno que farien envermellir al mateix Jaimito Borromeo si li haguessin trasplantat el cervell del Señor Barragan.
Algú volia fer mofa de la Tercera Edat i no sabia com follar-se l’impacable correcció política de la inquisidora Terribas. Un heroi contemporani. Brindem per ell.