Hi ha molt d'ignorant que s'arrosega indolentment pel món demanant l'extradició dels anys 80. Musicalment, una vergonya, diuen. Basura pura, els anys 80. La dècada en que Tom Waits pareix Rain Dogs o Swordfishtrombones, en que neixen i moren grups com Orange Juice, The Birthday Party o Joy Division, en que el punk encara tenia molt a dir amb Dead Kennedys o Kortatu. Quina merda tot plegat. Aquests que rajen dels 80 són gent que ho miren tot amb l'ull del cul i els hi sembla que tot és merda.
Paradoxalment, aquests idiotes no dubtaran en preconitzar les virtuts musicals dels anys 90. I a mi em fot ràbia perquè sembla que el personal es pensi que als anys 90 només hi havia Pearl Jam, Pulp i Radiohead. No, amics, no. Us contaré que vaig fer ahir a la nit, concretament de 24.00 a 2.00: fer una llista amb les clavegueres musicals dels anys 90. I el terme clavegueres no podria ser més contradictori, perquè les misèries que vaig llistar no podrien haver sonat més a les ràdios i discoteques. No us passaré la llista perquè sóc avar i orgullós, però us deixaré una advertència: algú recorda Vengaboys? Espero que no.
Paradoxalment, aquests idiotes no dubtaran en preconitzar les virtuts musicals dels anys 90. I a mi em fot ràbia perquè sembla que el personal es pensi que als anys 90 només hi havia Pearl Jam, Pulp i Radiohead. No, amics, no. Us contaré que vaig fer ahir a la nit, concretament de 24.00 a 2.00: fer una llista amb les clavegueres musicals dels anys 90. I el terme clavegueres no podria ser més contradictori, perquè les misèries que vaig llistar no podrien haver sonat més a les ràdios i discoteques. No us passaré la llista perquè sóc avar i orgullós, però us deixaré una advertència: algú recorda Vengaboys? Espero que no.
