Jo només m'ho munto amb tocinots

Ja fa un temps que el poble clama assedegat una nova sessió de jabatisme, concepte anunciat aquí i recuperat allà. Recordem breument que una jabata és una dona que fa l'amor mossegant la titola amb una vagina dentata. Pólvora sexual, en el bon sentit de la paraula, però sobretot en el mal sentit. Emperò, avui anirem més lluny en la nostra exploració de la sordidesa sexual. Com que a JNFP no fem manies ni a la carn, ni al peix, ni al tofú, presentarem la primera llista de tocinots. No et diran que t'estimen, no et demanaran el mòbil ni els hi importa una puta merda que t'ho passis bé al llit. Però mai t'hauràs sentit tant satisfet/a.

ÒSCAR DALMAU


L'home del català correcte, oblida les prescripcions i la normativa sexual un cop s'ha tret els calçotets Fred Perry. El professor Dalmau et castigarà si deletreges malament hidrogenperòxid. I si ho fas bé, també. Et partirà les anques com una ela geminada i et destrossarà el punt volat que s'hi amaga entremig. Amb ell descobriràs que la llengua és quelcom molt més sòrdid i perillós que les classes de català del col·legi. Mestre sever, punidor inclement, l'Òscar Dalmau et destrossarà totes les ces que et quedaven per trencar.

I, per a més inri, diuen els rumors que és capaç de prenyar de bessonada xiuxiuejant arcaïsmes a cau d'orella. Algun dia acabarà presentant un programa de tarda a TV3 i s'acabarà la menopàusia a Catalunya.


PEDRO REYES


Paradigma del canyí neandertal, l'humorista Pedro Reyes ha estat capaç de reduir l'humor a la seva mínima expressió: exabruptes, violència gestual i cridòria d'escorxador. Com a amant no és pas massa diferent. La seva sexualitat atàvica només pot comparar-se amb la càrrega lúbrica i desesperada del regiment de Leònides. Perquè la cortesia de Pedro Reyes no entèn de flirts, mirades, paciència i dobles intencions: només de garrots. La seva sexualitat és elemental. No hi ha preguntes ni plaer més enllà del que ell mateix experimenta. I si et mous una mica, ja sigui per a bé o per a mal, acabaràs noquejat d'una plantofada. It's only fuck & roll, but I like it.


JON SPENCER

Quan Boss Hog arriba a la ciutat, una sola paraula aterroritza als pares de les pubilles: baby boom. Cèlebres són les bacanals que es córre aquest licàntrop del blues cada cop que acaba un concert. Si pica a la teva porta, és inútil resistir. És molt sensat deixar-li via lliure. Mr. Spencer entrarà, hieràtic, i es tancarà amb ta filla a l'habitació per tocar un últim bis que convertirà a la nena en dona, desprès altre cop en nena i finalment en dona. Desprès, amb una reverència continguda i sense intercanviar paraula, Boss Hog desapareixerà. La pubilla riurà entre llàgrimes, agraïda pel final del calvari. Li quedarà una fortor com de whisky, tabac i pèl a la boca; i una criatura al ventre. Quan s'adoni del privilegi del que ha estat objecte, ja serà massa tard, perquè the thrill is gone, forever.


BERTÍN OSBORNE


El guilty pleasure de les feministes d'esquerra i catalanistes. Bertín Osborne representa tot allò que un home modern no hauria de ser: fatxenda, masclista i addicte a Barón Dandi. Desprès de follar, s'aixecarà, es vestirà amb parsimònia mentre es mira fixament les sabates, deixarà un bitllet de 50 euros damunt la taula i desapareixerà mentre a l'habitació encara ressona aquell "para que te compres algo bonito, chata".


TOM SELLECK


El clàssic immortal. Catifa sobre el pit de colom, mostatxo, camisa hawaiana oberta fins al melic i pantalons texans que arriben fins a les espatlles. L'hem vist solucionant crims, fent de doctor o dirigint un casino. Però, s'hi posi com s'hi posi, Tom Selleck continua recordant a aquell pare del que sempre has estat enamorat/da però al que mai t'has tirat, previ assassinat de la mare, per culpa de les repressions culturals. Quan Mr. Selleck et penetra, et transporta cap a n'aquella infància perduda i anhelada durant tant de temps. Però potser aquest cop al paradís no hi queda innocència i il·lusió, sinó culpa, pèl i un apetit concupiscent.


Bonus Track: CARMEN DE MAIRENA


Esa, la que te pone la polla tiesa. La mujer perfecta, tengo pene y tengo teta. Qui reb? Qui dóna? Com polles he arribat fins aquí? Preguntes buides. Oblida qualsevol noció prèvia que conservis sobre la sexualitat quan t'apropis al Sr./Sra. Mairena. Pràctiques eròtiques que desafien l'enteniment humà i rimes xavacanes constitueixen un show que deixarà la teva noció de gènere i l'ars erotica més malmesa que una conferència de Judith Butler (o un polvo amb Cthulhu).

Jo només copulo amb jabates

Any nou vida nova, va dir algun imbècil. Així que no li farem cas i apostarem per velles fórmules d’eficàcia provada i contrastada. Imagino que alguns lectors recordareu que en un post antic vam introduir el concepte jabata. A grans trets, jabata és un apel·latiu que s’aplica a fèmines amb una sexualitat mòrbida i exuberant. Són dones que follen a ganivetades i que inclouen dins del mateix camp semàntic conceptes com gulag, còpula, fel·lació, endogàmia, Children of Bodom i nivell 10 en l’escala de Torí. Total, que follar amb elles ha de ser una experiència més bizarra que una palla amb la mà esquerra de Django Reinhardt.

Com que l’aspecte més controvertit del post anterior va ser la dubtosa classificació que vaig establir avui he decidit presentar les jabates sense ordre ni concert.

Yoko Ono

La sinestèsia és un recurs literari que consisteix en descriure una sensació amb un atribut propi d’una altra. Un soroll tendre, per exemple. En pintura una sinestèsia es produeix quan l’artista plasma una sensació no visual de forma gràfica. El crit de Munch n’és un exemple paradigmàtic.

Jo penso que la imatge de la vídua de Lennon està carregada de sinestèsia. I és que cada cop que veig una foto de la senyoreta Ono ja hem sembla olorar la fortor a pixum que exsuda.

La gent encara es pregunta per què John Lennon acabà amb aquesta meuca japonesa que sembla la nena de The Ring desprès d’una intensa sessió de Pastis & Buenri. Doncs està clar, amics, la Yoko és una jabata.

Pilar Rahola
Existeixen forts rumors sobre que l'entranyable Josep Cuní abraçà l'homosexualitat desprès que la seva companya Pilar Rahola li fes repudiar el gènere femení. En Josep hauria d'estar agraït: a mi l'existència de la Pilar Rahola em fa renegar de la humanitat sencera com a raça.
És un fet contrastat que la Rahola es posa a mil portant la contrària, així que com més xiscli algú més gaudirà provocant-li dolor. I diuen les males llengües que els israelians ja tenen pensat com expulsar al personal de Gaza: lligaran a la Pilar Rahola al frontal d'un tanc. Amb la teta dreta fòra. Amb corsè de gothic-lolita. Glups. A mi, si voleu que us digui la veritat, tot això em provoca repugnància.

Rosa Díez
Doncs que voleu que us digui, a mi la líder de Unión y Progres esos quasi em deixa sense paraules. Provoca pavor. I diuen que al llit renega en occità.



Tània Sàrrias
Què més voldríeu, fills de puta.

Jo només follo amb jabates

Hi ha dones que fan pinta de comportar-se com jabates al fill. Aclarim el significat del qualificatiu jabata. Per mi és molt important perquè denota a la vegada conceptes com brutícia, violència i sexe sòrdid.
En definitiva, les jabates són dones que un cop al llit t’insulten, grunyen i et mosseguen l’escrot. Dones que t’ho fan passar malament en general i a les quals els hi put el cony a disolvent industrial. Ho sento si estàveu menjant mentre llegíeu. En cas afirmatiu, acabeu i llavors procediu a llegir el següent Top 3 Jabates.

3. OPRAH WINFREY
Cèlebre presentadora i milionària d’origen afroamericà. Voldria afegir que pesa molts quilos, no sé quants, però molts quilos. En tot cas massa com per ser considerada una dona o inclòs un ésser humà.
Quan la veig m’imagino l’Ozzy Osborne arrancant el cap d’un rat-penat a l’inici del concert. Tot seguint l’analogia us diré que per mi l’Oprah t’arrancaria la polla d’una mossada i desprès continuaria follant com si res. Us ho definiré amb un castellanisme: espelusnant.

2. J. K. ROWLING

Aquesta britànica ostenta el dubtós honor de figurar a la llista de fills de puta podrits de diners Forbes donat que és l’autora de Harry Potter. Conta la llegenda que aquesta senyora passà d’una condició de pobresa extrema a la riquesa en tan sols 5 anys. De fet, diuen que escrigué el primer llibre de Harry Potter dins d’una tasca de mala mort a Dublín.
Personalment, jo me l’imagino cavalcant homless mentre els fueteja amb una vareta màgica. De ben segur que disposa d’un escamot de nans vestit d’elfs que surten al carrer per segrestar rodamóns mamats de Don Simón. I encara diria més! Apostaria que un cop a la seva mansió se’ls folla i desprès els sacrifica davant d’un altar a Lucifer.
Diuen que els taurons tenen tres fileres de dents. Jo crec que J.K. Rowling té tres fileres de llavis vaginals.

1. ISABEL COIXET
Aquesta gafapasta representa allò pitjor de la fauna barcelonina. Ja pot citar a Passolini i a Fassbinder que fa pinta de passar-se les nits mirant pelis de Max Hardcore i Freaks of Cock.
Aneu amb compte si aquesta llangardaixa us aborda un dia en passar per davant del CCCB. Probablement acabareu amb el vostre cos lligat a un llit, nus i empastifats de merda. I no us estranyi si aquest episodi humiliant és gravat en vídeo i presentat a Sundance sota coartada intel·lectualoide.

"Epifania sublime de la erótica y el poder en la posmodernidad. Nunca la deconstrucción de lo grotesco había alcanzado cotas tan altas de oblicuidad. Para bien o para mal, un film condenado a la clandestinidad intelectual."
Desirée de Hez, Rockdelux

Au aneu tots a parir panteres, fills de puta.