Si mires cert tipus de programes de televisió no hauries de sentir-te ofès si et tracten de subnormal. ¿A qui li importa que el final de Los Serrano sembli escrit per un Phillip K. Dick de Getafe? La sèrie era un engendre de dimensions gargantuesques. Cançons de Fran Perea, Santa Justa Klan, resinadas, feminazisme políticament correcte, trames amoroses escrites des del fons del cul. Una de dos: o ets prou subnormal com per no adonar-te del que estàs veient, o ets prou intel·ligent (i amb prou intel·ligent vull dir no-retardat) com per saber què estàs mirant, què pots esperar-ne i quin és el tracte envers l'espectador. Llavors, no tens dret a indignar-te.
Aquest és el meu cas.
Estava mirant Tu sí que vales la setmana passada. Apareix un nen i és entrevistat per una de les pajarraques que tenen allí de reporteres. Així va anar la conversa, més o menys (probablement menys):
PUTA: Pues estamos aquí con Carlos. ¿Cuantos años tienes, Carlos?
NEN: Doce años.
PUTA: ¿Y que vas a enseñarnos esta noche?
NEN: Voy a bailar como Beyoncé.
PUTA: ¡Vaya! Así que bailas...
NEN: Sí, pero los niños de mi clase se ríen, me dicen cosas...
PUTA: ¿Y qué cosas te dicen?...
Y qué cosas te dicen, pregunta la molt puta! Repassem: En Carlos és un nen de dotze anys que balla com Beyoncé en públic. Ella sap que li diuen. L'espectador sap el que li diuen. Tothom sap el que li diuen perquè Déu Nostre Senyor així ho ha dictaminat. Però la cara d'agonia del xaval quan verbalitza en viu i en directe l'insult dels seus companys és una d'aquelles coses per les quals els directius televisius es tallarien les seves pròpies tites.
Si el nen hagués tingut els collons suficients (que no el tenia, perquè recordem que ballava com Beyoncé) li hauria d'haver dit "mierda pa tu boca, pajarraca". Però llavors ja hauríem entrat al difós terreny de la correcció política a la televisió. Llàstima.
PS: si algú encara no ha deduit el que li dien els nens al Carlos ho expressaré amb una bella imatge.
Estudiants de mòduls, no us hi trenqueu les banyes. La resposta és sudaca.
Aquest és el meu cas.
Estava mirant Tu sí que vales la setmana passada. Apareix un nen i és entrevistat per una de les pajarraques que tenen allí de reporteres. Així va anar la conversa, més o menys (probablement menys):
PUTA: Pues estamos aquí con Carlos. ¿Cuantos años tienes, Carlos?
NEN: Doce años.
PUTA: ¿Y que vas a enseñarnos esta noche?
NEN: Voy a bailar como Beyoncé.
PUTA: ¡Vaya! Así que bailas...
NEN: Sí, pero los niños de mi clase se ríen, me dicen cosas...
PUTA: ¿Y qué cosas te dicen?...
Y qué cosas te dicen, pregunta la molt puta! Repassem: En Carlos és un nen de dotze anys que balla com Beyoncé en públic. Ella sap que li diuen. L'espectador sap el que li diuen. Tothom sap el que li diuen perquè Déu Nostre Senyor així ho ha dictaminat. Però la cara d'agonia del xaval quan verbalitza en viu i en directe l'insult dels seus companys és una d'aquelles coses per les quals els directius televisius es tallarien les seves pròpies tites.
Si el nen hagués tingut els collons suficients (que no el tenia, perquè recordem que ballava com Beyoncé) li hauria d'haver dit "mierda pa tu boca, pajarraca". Però llavors ja hauríem entrat al difós terreny de la correcció política a la televisió. Llàstima.
PS: si algú encara no ha deduit el que li dien els nens al Carlos ho expressaré amb una bella imatge.
Estudiants de mòduls, no us hi trenqueu les banyes. La resposta és sudaca.
