Podria esgrimir alguns dels diversos indicis que hem permeten sostenir aquesta conjectura. També podria no fer-ho, ja que al cap i a la fi l'acusació infonamentada presideix el decàleg fictici d'aquest blog. Però ho faré. Mireu aquesta mala baba constant, els gestos nerviosos, la mirada inquisidora, els colors de la cara, aquesta entonació vocal més salvatge que les atraccions d'una fira de poble.
Jordi Hereu va de perica. Jo sempre ho he sospitat però mai he vist que algú se'n fes ressò a la xarxa. Ara totes aquelles ànimes perdudes que penseu igual que jo trobareu consol en aquesta entrada, així que ho repetiré en majúscules i negreta.
JORDI HEREU ES FOT COCAÏNA.