dimarts, 7 de juliol del 2009

Jo només lluito contra la gerontocràcia



Hom sap que un dels meus cavalls de batalla és la gerontocràcia. Sóc molt sensible aquest tema, per això salto a la primera de canvi. Els iaios, la veu de l’experiència, el consell de savis que guia les noves generacions, la temperància i la modèstia enfront la fogositat irracional dels joves. En resum, un conjunt d’aberracions epistemològiques que fan servir els vells per mantenir ben aferrat el poder polític i cultural.

Massa iaios vivint molt bé la vida veig jo, últimament. El circ aquell del Casal Rock o la mania de fotre iaios de 80 anys enculant nenes de 15 al porno alemany. Iaios a les tertúlies de Rac1, iaios a les primeres files del teatre, iaios a la platja ensenyant les seves carns llefiscoses, iaios als vols low cost. Heu sentit mai a parlar de la 8a plaga bíblica? Doncs era de iaios, però la gerontocràcia ho ha censurat.



De qui cony és la puta culpa? De qui cony és? Probablement del PSC, però també dels immigrants xinesos, que han portat amb ells no només la mosca negra, el mosquit tigre, les jornades laborals de 25 hores i la costum d’escopir al carrer, sinó també la puta mania de venerar als avantpassats. Òbviament, això no s’ho creuen ni ells, com demostra el fet que no hi ha iaios xinesos als nostres barris. Però, en canvi, els interessa que nosaltres ens ho empasséssim. I és que amb el poder europeu totalment esclerotitzat, i amb una joventut indolent i adotzenada, preparen el terreny per llençar l’atac fulminant que subjugarà la societat occidental.




La solució probablement sigui acabar amb aquest mite, però potser ja és massa tard. En canvi, jo proposo manipular genèticament a les properes generacions per morir als 30 anys i aconseguir així una societat en permanent vigor. Semblarà nazi i, definitivament, ho és. ¿Però no creieu que seriem una societat millor si tots tinguéssim un període de vida limitat com els replicants i els bebès africans?