dimarts, 14 de juliol del 2009

Jo només pinto amb color blanc



Si fossiu gigolós amb una cigala de tres pams i aquest gordo de la foto contractés els vostres serveis homosensuals, podríeu comprovar que a la seva Visa Oro hi figura el nom de Mario Armando Lavandeira. Però popularment és conegut amb el nom de Pérez Hilton. Si aquest jove és famós no es degut a la ingesta moderada de cereals Special K ni de iogurt Vitalinea, sinó per la seva tasca de periodista del cor destroyer, primer davant de PageSixSix i posteriorment al seu blog homònim.

Existeixen motius de sobra per odiar a Pérez Hilton. Està el seu seu estilisme hortera, que s'enmiralla en l'Elton John però, no content amb això, acaba essent més papista que el Papa. Està aquest doble joc amb el món de la farandula de Hollywood, al que per una banda adora i per l'altra insulta. Està aquest personatge que s'ha creat, molt adequadament definit amb la castissa expressió de marica mala. Està aquesta sensació de que el paio es creu un Déu pel simple fet que reparteix plagues i manà entre les celebritats des del més pur arbitri. També està el tema de que és un puto obés, i ja sabeu que digué Jesucrist de les persones amb sobrepés:


"Benaventurats siguin els obesos, perquè ells heredaran el regne del... ei, ei, he dit benaventurat? Perdó,perdó, volia dir que tots els gordos són uns fills de mala mare"
Marc, XVII-2b


Però si hi ha una cosa, només una cosa, que ens permet no tan sols reivindicar la tasca de Pérez Hilton, sinó també perdonar-li els seus excessos de divisme i marica mala, és el fet que té la costum d'emprar el Paint per dibuixar semen a la comisura dels llavis dels famosos que apareixen al seu blog. Bravo.