Jo també he tingut una infància. Anava al cole, tirava pedres al riu i de gran volia ser hòbbit professional. Emperò, val a dir que el meu comportament deixava molt que desitjar. Pegava al personal i ensenyava la polla bífida a la mínima que en tenia l’oportunitat. Fins i tot un dia vaig cagar una merda molt gran i me la vaig guardar en secret. La vaig criar, la vaig alimentar, li vaig posar el nom de Pilar Rahola i un dia que me’n vaig cansar me la vaig vendre als d’Esquerra.
Donades les circumstàncies, jo sempre havia sospitat que els tres reis mags no em professaven massa simpatia. Així doncs, conscient de les meves limitacions, la carta que escrivia a ses majestats era modesta i escarida. Jo sempre demanava:
- Un país ple de gent filla de puta
- El cap de Miguel Ángel Blanco en safata de plata
Mai vaig aconseguir res d’això, però uns anys més tard vaig copsar el significat del concepte justícia poètica.
