L’altre dia aquest blog assolí una fita sense precedents. L’entrada del divendres aconseguí la gens menyspreable xifra de 12 comentaris. Dotze, amics, he dit dotze! Com els dotze apòstols o com les cinc Spice Girls multiplicades per dos més dos components més. Aquell dia per sopar vaig beure vi sense gasosa.
Però el camins per aconseguir el beneplàcit del públic són inescrutables (fals: tetes, polles, nens moribunds i barris miseriosos són diana segura). Així doncs, he aprofitat tota la setmana per descobrir quin va ser el detonant que provocà tal allau de comentaris. Al final dues explicacions es disputaven la meva consideració: la posició de la lluna i la invitació a participar. Inexplicablement, m’he decidit per la última, així que he dissenyat un paint de finíssima factura i exquisits acabats.
Però el camins per aconseguir el beneplàcit del públic són inescrutables (fals: tetes, polles, nens moribunds i barris miseriosos són diana segura). Així doncs, he aprofitat tota la setmana per descobrir quin va ser el detonant que provocà tal allau de comentaris. Al final dues explicacions es disputaven la meva consideració: la posició de la lluna i la invitació a participar. Inexplicablement, m’he decidit per la última, així que he dissenyat un paint de finíssima factura i exquisits acabats.
Alto! Hi falta alguna cosa! No, amics, aquí ve la gràcia. Tenim el Petit Príncep i el nostre vell conegut Josef Fritz, també conegut com a El Monstre d’Àustria o Jordi Basté. Què ha passat? Com ha arribar allí? Què comenta a esquenes del cèlebre infant nascut de la ploma de Saint-Exúpery? Ho deixo a les vostres mans...
PD: Sé que algú de vosaltres preguntarà “I que en pensa en Valero del Petit Príncep?”. Doncs no podria estar més content de contestar-vos. Tots i totes sabeu qui és el Petit Príncep. No us diré que n’opino d’aquest infant creat pel francès Antoine de Saint-Exúpery, només us diré que acostumo a referir-me a ell com el Petit Fill de Puta. I és que Le petite prince és la típica obra que les pàmfiles i nècies, poppies wannabe totes elles, acostumen a citar com el seu llibre preferit tot just abans d’afirmar que adoren Amélie. Instants desprès aquestes mamarratxes acostumen a córrer cap al lavabo lluint una bona escopinada entre cella i serrell.
Tampoc us puc contar què els hi passa quan, a més, segellen aquest despropòsit amb un m’encanten les fafinettes i un sóc súperfan de Belle & Sebastian. La policia sospitaria més del compte.
PD: Sé que algú de vosaltres preguntarà “I que en pensa en Valero del Petit Príncep?”. Doncs no podria estar més content de contestar-vos. Tots i totes sabeu qui és el Petit Príncep. No us diré que n’opino d’aquest infant creat pel francès Antoine de Saint-Exúpery, només us diré que acostumo a referir-me a ell com el Petit Fill de Puta. I és que Le petite prince és la típica obra que les pàmfiles i nècies, poppies wannabe totes elles, acostumen a citar com el seu llibre preferit tot just abans d’afirmar que adoren Amélie. Instants desprès aquestes mamarratxes acostumen a córrer cap al lavabo lluint una bona escopinada entre cella i serrell.
Tampoc us puc contar què els hi passa quan, a més, segellen aquest despropòsit amb un m’encanten les fafinettes i un sóc súperfan de Belle & Sebastian. La policia sospitaria més del compte.
