Jo només m'oblido de les coses

Tota persona amb certa vis còmica ha dubtat alguna vegada sobre l’efectivitat de les seves gràcies. Tindrà èxit aquest acudit que acabo d’idear? El punch del gag és massa críptic? Li demano massa al receptor si empro moltes referències extratextuals? Si alguna vegada dubteu sobre si sou o no graciosos allò que no hauríeu de fer és crear un programa infecte com Estados Alterados i torturar als televidents incauts. Obriu un bloc, cony, que al menys és gratis!
A més, si tens un bloc pots crear coses com Hardcore Stand-up Comedy Show.

Ahir es varen presentar les memòries d’en Pasqual Maragall, un assaig que porta per títol L’oda inacabada. Però avui obviarem la impertinent megalomania que s’amaga darrera l’elecció d’un títol tan homèric. Avui ens interessa que el llibre s’hagi classificat com a memòries. Al Gran Diccionari de la Llengua Catalana hi trobem l’accepció de memòria que ens interessa:

6 pl HIST/LIT 1 Obra escrita, d'un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l'autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en els quals ha participat.

D’aquesta definició podem inferir que en un llibre de memòries hom espera trobar-hi una avaluació exacta d’uns fets històrics determinats i certa fidelitat amb el passat. I diria jo que el testimoni de l’ex-president Maragall deixa molt que desitjar donat que:

a) és alcohòlic
b) té alzheimer

Anem a fer una prova. Molt Honorable Senyor President de la Generalitat Pasqual Maragall, com avalua els fet esdevinguts la nit del 23 de febrer de 1981?

Opció A

Opció B