El Nadal ja està aquí i la gent es sent especialment culpable per ser uns caucàsics turbocapitalistes. És per això que a l’emprenedora i pròspera Catalunya vam idear La Marató, epifania col•lectiva que consisteix en ruixar la consciència nacional amb tones i tones de lleixiu solidari per a que rellueixi com mai. Cada any es recapten més diners que l’anterior fins que un dia a la factura del PIB només hi haurà escrit “La Marató” i el país s’esfonsarà en la misèria i amb els nostres diners els subnormals llogaran un exèrcit de subnormals sàdics i conqueriran la Subrepública de Catalunya Tartamuda.
Una farsa de principi a fi, tots ho sabem des de fa molt de temps.
Allò que realment hem torbà de l’edició d’aquest any fou que fos dedicada a les malalties mentals greus. Malalties mentals greus, amics. Pensem-hi per uns moments.
Depressió, trastorns bipolars, esquizofrènia. Alguns necis que fan dir-se sociòlegs diuen que abans del segle XIX no existien aquestes malalties, que són un símptoma del caràcter malaltís del capitalisme. No, amics, no. SÍ que existien aquestes malalties, però tenien un nom molt més encertat que les definia en conjunt: ganduleria.
Hi ha molt listillo que eludeix les seves obligacions tot al•legant malalties mentals rocambolesques com síndrome d’Asperger o alzheimer, totes elles variacions de la ganduleria amb coartada científico-mèdica. Tot això no existeix i la gent de bona fe es deixa enganyar. Els hi atorguen baixes pagades per depressió, els hi redueixen les penes criminals si al•leguen merdes com esquizofrènia i, que jo sàpiga, els que tenen doble personalitat no paguen dues entrades al cine. I ara, per a més inri, acaben d’estafar uns 6 milions d’euros gràcies a la Marató.
Madoff i bipolars, lladres de guant blanc.
