dilluns, 15 de desembre del 2008

Jo només tapo forats

El Nadal és una època en que prolifera la farsa i la pantomima. I no em refereixo ni a la felicitat impostada ni a la caritat circumstancial. No, tot això és massa vulgar. Jo vull parlar-vos d’aquells fills de puta als que entrevisten instants desprès d’haver guanyat la loteria. Normalment són gent patètica, gordos amb calva i perilla que contesten:


Calla farsant, que els únics forats que taparàs seran els de les putes que et follaràs.

L’odi m’escanya cada cop que un d’aquests born losers ens vol fer creure que la pasta de la loto només li servirà per perpetuar una vida igual de miseriosa que la del dia anterior. Tots sabem què significa una pluja indiscriminada de calés. Bimba Bosé congelada en carbonita, llençols impregnats de cocaïna, Salvador Sostres escrivint la teva biografia, un concert privat de Fleetwood Mac i un grup de sicaris txetxens amb una furgo plena de napalm i el nom de Pilar Rahola apuntat en una llibreta.

Sé que aquest any tornaré a presenciar aquesta humilitat insofrible per la televisió i que tornaré a pensar que en aquest món no pot existir-hi rés de més irritant. I llavors sabré que em torno a equivocar: hi ha Facto Delafé.