Agafeu aire que avui baixarem al nucli dur del frikisme. El World of Warcraft, WOW pels amics, és un videojoc de rol on-line multijugador en el que una quantitat preocupantment abundant d’infrasers assumeixen la identitat d’un habitant d’un món de fantasia èpica i es dediquen a hostiar-se entre sí. Apassionant.
Unes persones a les quals tenim en gran estima a Jo només follo a pèl, els creatius publicitaris, van perpetrar l’any passat una absurda campanya de màrketing televisiu per convèncer al personal de que el WOW és un òptim regal de Nadal. A l’estat espanyol el subjecte escollit per protagonitzar l’anunci publicitari fou l’actor Willy Toledo i ho va fer així de malament.
Hi ha moltes coses que m’indignen d’aquesta campanya publicitària, així que intentaré explicar-me de la forma més coherent i ordenada que l’odi visceral hem permeti.
PRIMER PUNT: Willy Toledo com a sinònim d’èxit.
Existeix un tòpic sobre el món del rol ja sigui en la modalitat tradicional o en xarxa. Segur que tots heu sentit a dir que els jugadors de rols són sociòpates, fracassats, inadaptats, gent lletja de collons que es mata a palles mirant serigrafies de Luis Royo. Doncs és cert.
Permeteu-me una digressió sobre els tòpics. En general la gent progre i altres fills de puta hi estan en contra. Mal fet. Hauríeu de saber que una mona i un xaval de tres anys tenen una constitució cerebral molt similar. La diferència radica en que a partir dels tres anys d’edat els humans desenvolupem el pensament abstracte, el qual ens permet agrupar les coses en conceptes. Una taula de quatre potes i una de cinc són diferents però no deixen de ser taules. La generalització, amics, és sinònim d’excelsitud intel·lectual. Així que aquells qui no creuen en els tòpics són criatures miserables i les podeu matar que la llei no us perseguirà pas.
I ara continuem. Els jugadors de rol, com resa el tòpic, són sers menyspreables. Així doncs, els creatius publicitaris van pensar que si feien “confessar” a alguna celebritat enrotllada que jugava al WOW s’acabaria amb l’estigma que comporta declarar-se aficionat al rol. I van escollir a Willy Toledo.
Us diré què en penso de Willy Toledo. Si a Willy Toledo el trosseges i l’aboques al plat d’on mengen els porcs aquests t’escopiran a la cara. Si a Willy Toledo el processes fins fer-ne abono les plantes desenvoluparan una inaudita capacitat de parla i es cagaran en ta mare i ta germana. Willy Toledo és escòria, un actor de tercera fila atrapat en un paper de cràpula maduret postadolescent que perpetra no només en tots aquells productes audiovisuals on aterra sinó també a la vida real.
No tinc res en contra dels actors que assumeixen un únic rol. Cantinflas, Buster Keaton o Woody Allen són precisament famosos i aclamats per la crítica degut a això. Però no ens confonguem, ells són genis mentre que Willy Toledo i Santi Millán són vergonyes genètiques.
SEGON PUNT: La faràndula espanyola no mola
Perquè cony la campanya publicitària del WOW a l’estat espanyol està protagonitzada per Willy Toledo? Donem un cop d’ull als anuncis d’altres contrades i observarem que allí sí tenen clara la diferència entre cool i caspa.
Tot i ser escòria, els putos gabatxos han escollit a Jean Claude Van Damme. En Jean Claude apareix en escena, realitza uns harmònics moviments de Kung Fu i xiuxiueja un je suis jean claude van damme et je suis un mage o alguna cosa per l’estil. Molt bé. Els yankees s’ho han muntat encara millor i han escollit a Ozzy Osborne (l’anunci del qual s’ha doblat al castellà), a Mr. T i a Verne Troyer. Els profans recordareu a aquest senyor pel seu paper de Miniyo a la saga Austin Powers i els seus seguidors potser preferireu esmentar el seu pas pel reality show The Surreal Life, on vam veure’l llepant els mugrons d’una top model o tot borratxo fotent-se una hòstia mentre conduïa un segway.
Això sí que és tenir classe i no el merda d’en Willy dient lo que a mí me gusta es el cuerpo a cuerpo.
TERCER PUNT: Vaig conèixer a un fatxa que jugava al WOW
Això últim no té massa a veure amb l’anunci però no és menys cert que tot allò que he exposat anteriorment. Aquest individu es deia Fran en honor al Caudillo i un dia mentre anàvem en cotxe cap a Las Vegas va tenir els sants ous de soltar un pues yo quiero que esparzan mis cenizas en el valle de los caídos. En Fran era un fanàtic tant del reaggeton com del power-metal i puc jurar que vaig veure’l dinar i sopar al McDonald’s durant tres setmanes seguides. Una nit va considerar que teníem la suficient confiança com per ensenyar-me els seus flamants personatges del WOW, una guerrera gnom i una fetillera èlfica amb una pitrera com d’aquí als Guiamets.
De debò voleu tenir qualsevol cosa a veure amb aquest personatge?
En fi, penseu-ho detingudament abans de donar d’alta un compte personal al WOW. Emperò, sou lliures de fer el que vulgueu, en realitat jo només volia queixar-me de l’anunci d’en Willy Toledo però al final se me n’ha anat l’olla. Per compensar-ho faré quelcom que mai havia fet: presentar una proposta amb la que substituir allò del qual he rajat sense perdó. Si se’m preguntés a qui empraria jo per donar prestigi social al WOW no tardaria ni un segon en contestar...
