Ja arriben les festes de Nadal i diria jo que la gent que teniu amics/família hauríeu d’anar pensant en comprar els regals. Segons els economistes, el sector del llibre es veurà beneficiat amb un augment de vendes a conseqüència de la nostra amiga la crisis. Almenys, diuen, pel que fa a aquestes dates tan assenyalades. Quina és la raó d’aquest increment de llibres venuts? Sembla ser que la gent es gastarà menys calés en la compra dels regals de Nadal, de manera que un llibre és una bona opció. És un present que muda, fa patxoca i val substancialment molt menys que una prostituta o el Rock Band per la Playstation 3.
Personalment, desconfio totalment d’aquest anàlisi que reuneix el pitjor de l’economia i el pitjor de la psicologia. La majoria de llibres idonis per regalar aquest Nadal poden cotar tranquil·lament més de 25 papers i tu els mires i no creus que arribin als 12. Conseqüència: la gent pensa que no l’estimes. Perquè com tothom sap, com més estimes a una persona més diners et gastes en els seus regals. És per això que aquests nadals el matrimoni McCain no li comprarà res a la Madeleine.
Però tornem al tema. Per ajudar-vos en les vostres estúpides convencions socials us citaré alguns llibres que no heu de regalar per aquestes festes.
L’últim patriarca, de Najat El Hachmi Buhhu: una puta merda que va de moros, patriarcat i feminisme. El mateix Manu Chao s’hi cagaria al damunt.
Oda inacabada, de Pasqual Maragall: si jo hem compro un llibre de pintura espero que l’autor no sigui daltònic. Si jo hem compro un llibre de música espero que l’autor no sigui sord. Si jo hem compro un llibre de bricolatge espero que l’autor no sigui manco. I si hem compro un llibre de memòries amb pretensions d’assaig històric espero que l’autor no sigui:
Personalment, desconfio totalment d’aquest anàlisi que reuneix el pitjor de l’economia i el pitjor de la psicologia. La majoria de llibres idonis per regalar aquest Nadal poden cotar tranquil·lament més de 25 papers i tu els mires i no creus que arribin als 12. Conseqüència: la gent pensa que no l’estimes. Perquè com tothom sap, com més estimes a una persona més diners et gastes en els seus regals. És per això que aquests nadals el matrimoni McCain no li comprarà res a la Madeleine.
Però tornem al tema. Per ajudar-vos en les vostres estúpides convencions socials us citaré alguns llibres que no heu de regalar per aquestes festes.
L’últim patriarca, de Najat El Hachmi Buhhu: una puta merda que va de moros, patriarcat i feminisme. El mateix Manu Chao s’hi cagaria al damunt.
Oda inacabada, de Pasqual Maragall: si jo hem compro un llibre de pintura espero que l’autor no sigui daltònic. Si jo hem compro un llibre de música espero que l’autor no sigui sord. Si jo hem compro un llibre de bricolatge espero que l’autor no sigui manco. I si hem compro un llibre de memòries amb pretensions d’assaig històric espero que l’autor no sigui:
a) alcohòlic
b) malalt d’alzheimer
c) les dues són correctes
Sí, amics, estem repetint bromes. Aviat faré refregits dels millors moments de Jo només follo a pèl i cantaré un duet amb Elton John. Però podria estar més acabat. Podria fer-lo amb Barbara Streisand.
La Hermandad de la Buena Suerte, de Fernando Savater: diuen que si el llegeixes pilles el tifus.
Qualsevol llibre de l’Eduard Punset: l’adoro com a personatge, el repudio com a autor. Tots els seus llibres són basura per necis que volen anar d’intel·lectuals.
I ara un petit regal, execrables mortals! Us recomanaré aquell llibre que SÍ heu de comprar aquests Nadals i us n’adjunto un fragment.
"Eren les 3 de la matinada en aquell burdell del Raval que tant m’agradava freqüentar. Com sempre, m’havien estès una bandera de Catalunya damunt la taula i li havien recobert les barres vermelles amb farlopa de Santa Coloma. Havent aspirat la primera ralla vaig passar-li el bitllet a la bagassa que jauria amb mi aquella nit. La segona és per tu, xata, vaig dir-li. Per Catalunya, vaig afegir moments desprès. Ella s’ajustà la lligacama i procedí a esnifar la cocaïna. Es fregà el nas i, mirant-me directament als ulls, m’advertí que podia dir-li Marta. I tu a mi digues-me Jordi, res de formalismes, vaig replicar.
Llavors la bandera refulgí i jo vaig sentir un inusitat fervor patriòtic i religiós. Prendria aquella meuca, la convertiria en pubilla i, més tard, la faria esposa meva. Catalunya necessitava un gentilhome, no un putero del Raval."
Així, vaig agafar-la de la mà i vam encaminar-nos decidits cap a la plaça Sant Jaume.
La Hermandad de la Buena Suerte, de Fernando Savater: diuen que si el llegeixes pilles el tifus.
Qualsevol llibre de l’Eduard Punset: l’adoro com a personatge, el repudio com a autor. Tots els seus llibres són basura per necis que volen anar d’intel·lectuals.
I ara un petit regal, execrables mortals! Us recomanaré aquell llibre que SÍ heu de comprar aquests Nadals i us n’adjunto un fragment.
"Eren les 3 de la matinada en aquell burdell del Raval que tant m’agradava freqüentar. Com sempre, m’havien estès una bandera de Catalunya damunt la taula i li havien recobert les barres vermelles amb farlopa de Santa Coloma. Havent aspirat la primera ralla vaig passar-li el bitllet a la bagassa que jauria amb mi aquella nit. La segona és per tu, xata, vaig dir-li. Per Catalunya, vaig afegir moments desprès. Ella s’ajustà la lligacama i procedí a esnifar la cocaïna. Es fregà el nas i, mirant-me directament als ulls, m’advertí que podia dir-li Marta. I tu a mi digues-me Jordi, res de formalismes, vaig replicar.
Llavors la bandera refulgí i jo vaig sentir un inusitat fervor patriòtic i religiós. Prendria aquella meuca, la convertiria en pubilla i, més tard, la faria esposa meva. Catalunya necessitava un gentilhome, no un putero del Raval."
Així, vaig agafar-la de la mà i vam encaminar-nos decidits cap a la plaça Sant Jaume.
