dilluns, 23 de febrer del 2009

Jo només faig un minut de silenci


Durant aquests últims temps la Mort ha estat atrafegada. És normal. Són temps de crisi i tothom ha de fer unes quantes hores extres per costejar-se els petits capricis que amaneixen la vida. Una dalla xapada d'or o una túnica de Brioni. Aquest tipus de coses.
Però aquesta frenètica activitat ens ha reportat algunes males notícies. Persones altament vàlides i molt estimades en aquest blog han expirat. David Foster Wallace, Ron Ashton, Bo Diddley, Paul Newman, Bobby Fischer o Sergio Algora són alguns dels primers que em venen a la ment. Però siguem una mica utilitaristes i, perquè no, també una mica cínics. Si fem un còmput final oposant els morts justos i els injustos hi sortim guanyant? Anem a comprovar-ho: anomenaré alguns d'aquells que han mort justament durant aquests últims temps i desprès d'esmentar el nom de cadascun d'ells proferiu un sentit hurra. Comencem.

- Julia García-Valdecasas (Hurra!)

- El programa Silenci? (Hurra!)

- Coco Ciëlo (Hurra!)

- Mary-Kate Olsen (Hurra!)

- Jaime Rosales (Hurra!)

- La filla lletja de Madonna (Hurra!)

- Kiko Amat (Hurra!)

- Jose María García "Butanito" (Hurra!)

- El calb d'Amaral (Hurra!)

- El tio d'Amaral que porta els cabells llargs (Hurra!)

- Matthew Barney (HUUURRAAA!!!!!)

Diuen que si tanques els ulls i penses intensament en un desig aquest es complirà aviat. Preneu nota.