divendres, 13 de novembre del 2009

Jo només entrevisto a Josef Fritzl



Tinc 73 anys. He nascut a Amstetten, Àustria. Em considero democristià i nihilista. Col·lecciono portades de La Onda Vaselina i Parchís. No m'agrada la correcció política. He viatjat molt, geogràficament i espiritual. Tailàndia i Disneyland em van canviar la vida. Ara estic a la presó per un crim que no vaig cometre, com El Equipo A.


"Si estimar massa a la teva filla és un crim, llavors sóc un criminal..."




Hail, herr Fritzl!

Baixa el braç, home! Que encara s'emocionarà el guarda de la presó.

Que tal la seva experiència carcelària?

Fatal, Valero, fatal. Això està ple de maricons que volen donar-me pel cul. Aquí dins no hi ha respecte per la moral ni per les costums ni per res. És una vergonya.

Home, no fotem. Que vostè està aquí dins per haver-se beneficiat a sa filla durant 24 anys!

Coi, si això ja ho sé. Però la nostra era una relació home-dona. Això està ben vist als ulls de Déu Nostre Senyor.

Potser està ben vist als ulls del seu Déu, però no pas als ulls de la societat mundial. De fet, es considera un crim.

Un crim, diu! Així que ara estimar massa a una filla, donar-li una educació completa, moral, espiritual, nutricional i sexual; voler-la protegir de la decadència moral de l'exterior i mantenir la seva ànima incorrupta, càndida i pura és un crim! Si és així, llavors sí que podem dir que sóc un criminal.

Expliqui la seva visió del cas.

Mira, Valero, jo em considero un punk de l'alliberament sexual. Segueixo l'estètica del do it yourself. De jove, quan formava part del moviment contracultural austríac, vaig malgastar molt temps intentant lligar amb pelandrusques, així que finalment vaig prendre una decisió a lo Juan Palomo: yo me la crío, yo me la follo.

Sí, sí, un punk de l'alliberament sexual, però no creu en la normalització del sexe homosexual.

Però és que els maricons no són persones.

Bé, deixem aquest tema. Diu vostè que ha viatjat molt. Ha estat mai a Catalunya?

I tant que sí. Vaig viure una temporada a Barcelona, però no vaig sentir-me-hi còmode. A les Rambles hi havia moltes putes, però totes eren velles, ancianes. Quin puto fàstic.

Jo passo sovint per allí i diria que la mitjana d'edat de les prostis de kellogs és de 20 anys.

Per això ho dic: 20 anys! Dones amb pits desenvolupats, amb pèl púbic, amb capacitat per decidir i autonomia jurídica. Quina angúnia!

I no salvaria res de la ciutat comtal?

La festa dels Súpers.

Sap vostè que és tota una icona del jonomesfo?

Ho sé, m'agrada i em dóna la força moral suficient com per sobreviure a l'infern de la presó. De fet, sóc un gran seguidor del seu blog, però m'agradava més abans, quan jo hi apareixia més sovint i no creava trolls per pujar de comentaris. Què cony li ha passat?

Que menyspreo profundament l'intel·lecte dels meus lectors.

Jo també.

Quin llibre està llegint actualment?

En Teo xupa polles.

Vol dir que existeix, això?

Sí, al meu cap. Però he fet els primers esbossos sobre un rotllo de paper de cul. Els vol veure?

Potser en un altre moment, amic, en un altre moment...