Periòdicament, per ser concrets un cop al mes, apareix algú que m'acusa de ser un nihilista. Normalment passo per alt aquesta menstruació personal. A preguntes idiotes, ruffles yorkeso, com va dir aquell. Però avui respondré de forma clara, meridiana i, fins i tot, definitiva. No sóc un nihilista. És cert que no crec en la veritat, el bé, el mal, la bellesa i la llei de forma absoluta i metafísica. Tot això són porques convencions humanes. No existeixen més enlla d'un context cultural.
La realitat és un desert vast de buidor i desencís. Tota? No! Perquè un petit llogarret resisteix ferotgement l'invasió del nihil i la desesperació. És la Merda, l'únic concepte que existeix més enllà de la consciència i de les percepcions subjectives. Malauradament, ens ha tocat viure en un univers on la única certesa és l'existència d'una categoria que és la Merda, digna de ser marginada i vilipendiada. Mala sort.
Eh? Que són aquestes veus crítiques que sento de fons? No us creieu que la Merda sigui un concepte absolut i metafísic? Innocents... Mireu els següents vídeos i, desprès, atreviu-vos a portar-me la contrària.
La realitat és un desert vast de buidor i desencís. Tota? No! Perquè un petit llogarret resisteix ferotgement l'invasió del nihil i la desesperació. És la Merda, l'únic concepte que existeix més enllà de la consciència i de les percepcions subjectives. Malauradament, ens ha tocat viure en un univers on la única certesa és l'existència d'una categoria que és la Merda, digna de ser marginada i vilipendiada. Mala sort.
Eh? Que són aquestes veus crítiques que sento de fons? No us creieu que la Merda sigui un concepte absolut i metafísic? Innocents... Mireu els següents vídeos i, desprès, atreviu-vos a portar-me la contrària.
